Enyorança

enyorança

[s. XV; de enyorar]

f Pena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona. Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor. Etimologia: Del llatí īgnōrāre, passant pel sentit de «ignorar on és algú», segle XIV. Doblet de ignorar.