Enregistrada el 1985 per Maria del Mar Bonet, i coreografiada posteriorment per Nacho Duato i ballada per la Compañía Nacional de Danza, la dansa de la primavera és un tema ple de metàfores sensorials. Aquí tens aquesta versió de la dansa de la primavera
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.
i néixer un poc més en l’intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d’una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!
Febrer m’ha duit la carta tan precisa: Cm Gm Cm
vol que els lilàs s’obrin pels dits Fm Bb Cm
i en el cor m’hi creixi una palmera. Fm Eb Cm
Que exigent que ve la primavera! Bb Cm
Que exigent que ve la primavera Eb Fm
i el meu cor tan malatís Eb Fm
tenc por que es cremi dins de la foguera Eb Fm
no puc desfer-me del seu encís. Cm Bb Gm Cm
També pots posar la celleta al tercer trast i fer:
Am C Em Am/ Dm G Am/ Dm C/ G Am // C Dm/C Dm/ C Dm/ Am G Em Am.
I aquí hi ha la partitura de flauta:
El tema pot ser acompanyat amb un ritme molt darbouka, anomenat baladi (D D tkT D tkT tk). Intenta cantar o tocar la peça sobre el baladi de base que toca aquest intèrpret.
Aquí tens una versió ska.
Cançoner 