El reggaeton és una expressió musical urbana que té els seus orígens en la música llatinoamericana. El so prové del reggae espanyol de Panamà i el gènere va ser inventat, format i donat a conèixer a Puerto Rico, d’on va adoptar el seu nom, així com ho són la majoria dels seus artistes. Després de la seva popularització l’any 2004, es va estendre a Amèrica del Nord, les audiències europees, asiàtiques i africanes.
El reggaeton combina influències musicals jamaicanes del dancehall, amb llatinoamericanes, com ara la salsa, el hip hop llatí, i l’electrònica. Les veus inclouen versos cantats i rapejats, generalment, en castellà. Majoritàriament es caracteritzen per l’ostentació, l’egoisme i l’alta càrrega sexual, trets que li ha generat grans controvèrsies com també una gran popularitat. Les majors crítiques han girat entorn de l’objectivització del cos de la dona amb interessos sexuals com a mostra del masclisme inherent d’aquest estil de música.
El ritme del reggaeton és quaternari, repetitiu i el trobaràs a les xarxes normalment explicat així: tum patum pa tum patum patum. El primer tum va amb el ride i el bombo i el pa amb la caixa i als canvis tutututututututu.
Reflexió sobre el regaeton i les seves lletres.
Youtube amb lletra. Cover 1 i 2. Tutorial de guitarra i acords amb youtube. Acords.
Cançoner 