Scat

L’scat consisteix a vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit veu instrumental. Encara que l’ús de síl·labes sense sentit en la cançó ha sigut tradicionalment característic de l’scat, aquest es distingeix en el fet que en lloc de fer que els sons reproduïsquen exactament la melodia, les improvisacions es fan amb la melodia i amb ritme, com en altres improvisacions.

Diu una llegenda prou estesa que l’scat l’inventà Louis Armstrong quan li caigué el full de lletres mentre cantava durant la gravació de “Hebbie Jeebies” el 1926. La història és falsa i Armstrong ni tan sols ho afirmà.

Els músics de jazz Don Redman, Cliff Edwards i Red Nichols gravaren tots tres exemples de scat abans que Armstrong. No obstant això, el disc “Hebbie Jeebies” i els següents discos d’Armstrong introduïren la cançó scat a un públic més ampli i va fer molt per popularitzar-ne l’estil. Armstrong fou un músic innovador que experimentà amb tota mena de so i improvisà amb la seua veu, així com amb el seu instrument. En un famós exemple, Armstrong va fer scat en un passatge d'”I’m a Ding Dong Daddy from Dumas”. A mitjan gravació, digué: “He oblidat la lletra!” i tot seguit es lliurà a l’scat.