1900: Blues

El blues és un estil de música afromericà d’arrels populars basat en: la utilització d’unes determinades notes, anomenades blue notes, l’ús de les progressions d’acords del blues i d’un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment ‘blaus’, pren també la significació de ‘tristesa’.

Origen

Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar amb les cançons de pregària i els espirituals (gospel i spiritual songs), els cants de treball (work songs), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler).

La importància del blues rau en el fet que ha estat l’estil mare de la immensa majoria de la música popular del segle XX: el ragtime, el jazz, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.

Ritme

Tot i que la rítmica s’escriu de forma binària s’interpreta en valors ternaris. A la pràctica, un compàs quaternari 4/4 es converteix en 12/8. D’aquesta manera dues corxeres iguals s’interpreten amb «swing», és a dir:

El principi d’aquesta pràctica rítmica s’anomena shuffle blues i es basa en executar les corxeres en forma de treset, on la primera durarà el doble que la segona.

Harmonia

És un estil bimodal, és a dir, l’acompanyament està en tonalitat major i la melodia en tonalitat menor gràcies al joc que donen les blue notes. Tots els acords de l’acompanyament contenen dissonàncies o tensions, normalment la 7ª de dominant, però també pot tenir la 9ª, l’11ª o d’altres.

7th Chords and Chord Tensions (Extensions & Alterations) - The Jazz Piano Site

Forma

El blues és una forma de 12 compassos de 4/4 amb uns estructures harmòniques que es repeteixen i formen l’anomenada roda d’acords del blues que li donen el seu so característic.

Els dos darrers compassos de la roda del blues són anomenats turnaround, que corresponen als acords I i V. Si cerques blues licks, acoustic guitar blues o guitar blues turnaround en trobaràs molts d’exemples.

La roda de blues és una successió d’acords que sempre es repeteix. Seria una espècie d’ostinat harmònic que segueix aquest esquema de 12 compassos en 4/4 que utilitzen 3 acords: tònica I, subdominant II i dominant III.

C-Jam Blues — Cada requadre és un compàs

Creative Guitar Studio: Secret Sounds Found in Blues Harmony...

Melodia

La melodia del blues usa l’escala pentatònica menor. Pentatònica significa que l’escala només té cinc notes i menor significa que la 3a és menor. Prenem l’exemple sobre l’escala de do:

basicmusictheory.com: C minor pentatonic scale

Normalment s’hi afegeix el 5è grau rebaixat i s’anomena blue note perquè aporta l’expressivitat característica del blues.

Shuffle blues en C

Una escala de blues en C serien do mib fa (solb) sol sib. La blue note seria el 5^è grau rebaixat (sol b). I l’acord de C7 estaria format per les notes C E G Bb, l’acord de F7 seria F A C Eb i l’acord de G7 serien G B D F.

Recorda que fa # = sol b

Shuffle blues en E

Blues Shuffle Guitar Backing Track in E.

Afinació oberta en Mi (open E tuning)

L’afinació oberta és un sistema d’afinar les cordes de la guitarra diferent de l’afinació estàndard a fi de tocar més fàcilment o utilitzar l’slide. L’afinació oberta en Mi s’utilitza molt per tocar blues ja que la corda greu de la guitarra és un mi i només hem de pujar tres cordes, la 5a, la 4a i la 3a. El tema The spider and the fly es toca amb afinació oberta en Mi.