El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d’instruments utilitzats per formar les anomenades “Big Bands“, com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Count Basie o Duke Ellington.
Si bé l’impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econòmics d’aquesta no van trigar a notar-se. Molts músics hagueren de participar en la guerra, i les imposicions del clima bèl·lic obligaven a retallar costos i grandària de les bandes. Per quan la guerra acabà, l’era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington.
Una big band típica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i saxòfons (dos contralts, dos tenors i un baríton), i una secció de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.
El swing era una música composta, encara que amb un petit espai per a la improvisació, i curosament orquestrada, establint sovint forts contrastos entre els metalls (trompetes i trombons) i els instruments de canya (clarinets i saxòfons). Es tocava amb suavitat i amb un lleu rubato (o “swing” rítmic), encara que amb una acurada precisió de conjunt.
Una altra característica de l’estil del swing és el riff, una frase melòdica o armònica que es desplaça de secció en secció.
També s’anomena swing a l’estil de ball acompanyat per la música swing. Aquest estil sorgeix inicialment als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.
El Lindy hop és el precursor de tots els estils que el van seguir durant els anys 40 i 50, com el Swing modern, el Boogie-Woogie i el Rock and Roll.
PERCUSSIÓ
SWEET AND LOWDOWN
Acords i desacords (Sweet and Lowdown) és una pel·lícula escrita i dirigida l’any 1999 per Woody Allen que explica la història imaginària del guitarrista de jazz arrogant i alcohòlic Emmett Ray.
La història està situada en els Estats Units, a la dècada del 1930. Emmet Ray és un geni del jazz, un guitarrista magistral, només superat per l’home que l’obsessiona: el llegendari Django Reinhardt. Tanmateix, quan baixa de l’escenari Emmet es converteix en un tipus arrogant, faldiller, alcohòlic i que es diverteix disparant a les rates. En definitiva, ell sap que és un músic de jazz amb talent, però la seva llicenciosa vida de jugador i bevedor, la seva tendència a posar-se en problemes i la seva incapacitat per comprometre’s li impedeix assolir el cim professional i sentimental. Un dia Emmet coneix Hattie, una noia muda amb la qual comença una relació massa seriosa per al seu gust.
Oh Brother
Oh Brother, where are thou? és una ple·lícula d’aventures basada en la història de l’Odissea d’Homer i dirigida pels germans Cohen que se situa a Mississipi el 1937 durant la gran Depressió.
Cançoner 