1900: Early jazz

1910: Dixieland

Amb el nom de Dixieland denominem l’estil de jazz que s’inicia al sud-est dels EUA, conegut en vernacular com “Lo Sud” o també com “Dixie” o “Dixieland” (d’allí el nom), a la ciutat de Nova Orleans, considerada una de les bressoles del Jazz i que s’ubica a l’estat de Louisiana.

Després del període de la Guerra Civil (1861-1865), els afro-americans dels sud, incloent els de Nova Orleans, van ser alliberats de l’esclavitud. En conseqüència, la població lliure esdevenia meitat negra i meitat blanca. El Dixieland neix de la barreja entre la música europea i la música africana.

Pels volts del 1900, els grups solien ser petits, amb entre cinc i vuit integrants:

Els tres instruments que feien solo eren la trompeta (que feia la melodia), el clarinet (que feia de segona veu basada en la trompeta), i el trombó que feia el contrapunt.
Els acords i el ritme els donaven generalment una guitarra, una tuba, el piano i la percussió. El saxo i el contrabaix s’hi van afegir durant els anys 20.
Les bandes de dixieland actuaven en bodes, funerals, esglésies, desfilades, etc. En general tocaven marxes (com la coneguda When de Saints Go Marching In), cançons de caràcter religiós i cançons populars.

A partir del 1910, les bandes de dixieland van anar estenent aquest estil cap a Nova York i Chicago, on acabà tocant-se d’una forma orquestrada i poc improvisada.

1920: Chicago

El període entre el final de la I Guerra Mundial fins a la Depressió de 1929 és conegut com la “Jazz Age”. Durant la guerra Nova Orleans es convertí en port militzar i el secretari de la Marina va considerar que la vida llicenciosa i llibertina del barri Storeville constituia un greu perill per a la moral de la tropa i el va clausurar. Aleshores centenars de músics quedaren sense feina i molts emigraren a Chicago.

El film Chicago està ambientat en els anys 20 a aquesta ciutat. És l’època de la Llei seca i els gàngsters.