Jazz

El jazz és un estil afroamericà de música nascut a Nova Orleans a principis del segle XX. És una barreja del blues, les works songs i el ragtime. A vegades s’ha dit que és la unió de dos contintents (Europa i Àfrica) en un altre continent (Amèrica).

Les característiques principals del jazz són:

1. La interpretació precedeix l’escriptura perquè és una música basada en la improvisació. Quan s’enregistren els primers temes per a big bands és quan es fa necessari escriure les parts.
2. La melodia neix de la improvisació. Sovint s’interpreta un tema estàndard sobre el qual el músic improvisa. Les notes característiques del jazz són les blue notes, procedents del blues: la 3a i la 7a rebaixades de l’escala major i a 5a disminuïda.
3. Gran importància de la forma responsorial de “call and response“, cridada i resposta.
4. Relació especial amb el tempo que se sol definir com a swing o shuffle i que consisteix a subdividir ternàriament el que està escrit com a binari i a no recolzar el fraseig en el temps principal.
5. El ritme es caracteritza per marcar el contratemps, l’off-beat,  per les síncopes, per acceleracions i retards en els tempos, s’evita fer caure les notes just en el temps i es toca amb swing.
6. La dinàmica ve marcada per la hot-intonation, una interpretació molt expressiva amb trèmolos, pauses i suspirs, entre d’altres, i un estil responsorial (call and response) que és l’alternança d’un solista i un grup.
7. En quant a textura predomina la melodia acompanyada.
8. Tímbricament es caracteritza per tenir una secció melòdica i una de rítmica.

Descubriràs que el color característic d’aquests temes de jazz ve de les progressions harmòniques. A la web jazzguitar.be trobaràs molta informació de com començar a entendre el jazz amb la guitarra.

Presentació

Existeixen molts d’estàndards de jazz que són cançons amb què els músics aprenen a tocar aquest estil de música. Normalment només s’escriu la melodia, per al cantant, i els acords, per als instrumentistes. Tenen aquestes característiques:

• el/la pianista ha de tocar acords a contratemps o síncopes. Per exemple:

• el/la baixista sol anar a blanques o a negres, depenent del moviment harmònic que hi ha per compàs,
• el/la guitarrista toca a negres suaument i mollant i pitjant els acords.

Estructuralment se sol començar amb una introducció.

10 estàndards de jazz que s’han de saber.