Rumba

troba-kung-fu_araima20130411_0108_3

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona amb influències de nombrosos estils.

Pels anys cinquanta i seixanta a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela per a vendre roba, unit als discos de salsa, quallen poderosament aquests sons llatins entre els calós barcelonins, i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzats amb els balls d’envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.

L’èxit de la rumba catalana va venir a finals dels 50 de la mà de el “Pescaílla”, Peret i el “Gato Pérez” derivat del tanguillo, pal flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins.

Els Jocs Olímpics del ’92 varen suposar un repunt de la rumba amb l’èxit All my loving dels Manolos, que adaptaren el famós tema dels Beatles.

Després del ’92 molts de grups varen seguir usant aquest estil. En són exemples: Dusminguet (Rumbeta bona), La troba kung-fu, Ojos de Brujo, Estopa, Txarango, La Pegatina…