La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, durant el franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Durant la dictadura de Franco la llengua catalana estava durament perseguida i les lletres de les cançons eren censurades. Això vol dir que hi havia funcionaris de l’estat que assistien als concerts d’aquests artistes i vigilaven que no es cantassin cançons contra el règim. Per evitar aquestes prohibicions els cantants disfrassaven les seves protestes amb metàfores que els censors no entenien. Per treure un disc els joves artistes havien de passar la censura que decidia quina part de la lletra es podia cantar.
Iniciada als anys 60, la Nova Cançó va aconseguir sobreviure a la dictadura i ha donat artistes de la talla de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, a Catalunya, Raimon, al País Valencià, i Maria de Mar Bonet, a Mallorca.