Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band

the-beatles-sgt-peppers-lonely-hearts-club-band

Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band («Banda del Club de Cors Solitaris del Sergent Pebre») és el vuitè àlbum d’estudi de The Beatles. Publicat el 26 de maig de 1967, l’àlbum va esdevenir un èxit immediat tant comercialment com crítica, ocupant la primera posició de les llistes d’àlbums més venuts del Regne Unit i dels Estats Units durant 22 setmanes i 15 setmanes, respectivament.

L’agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tengué una idea per a una cançó que involucrava una banda militar del període eduardià que eventualment formaria el motor del concepte de Sgt. Pepper.

El febrer de 1967, després d’enregistrar «Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band», McCartney va suggerir que havien de publicar un àlbum sencer que representàs una actuació de la banda fictícia Sgt. Pepper. Aquest grup àlter ego els donaria la llibertat d’experimentar musicalment. Durant les sessions d’enregistrament, els Beatles es varen esforçar a millorar la qualitat de producció respecte de la seva discografia prèvia. Com que sabien que no haurien de tocar les cançons en directe, varen apostar per un enfocament més experimental en la composició. La gravació era molt innovadora i incloïa l’ús deliberat de processament de senyals i crescendos aleatoris a càrrec d’una orquestra de 40 membres. La portada de l’àlbum, en la qual figuren els membres de la banda davant d’un seguit de celebritats i figures històriques, la van dissenyar els artistes pop anglesos Peter Blake i Jam Haworth basant-se en un esbós de McCartney.

Els musicòlegs consideren Sgt. Pepper com un àlbum que prosseguí la maduració artística que els Beatles havien emprès en els àlbums anteriors. Se l’ha descrit com un dels primers LPs d’art rock, auxiliant l’evolució del rock progressiu, i acreditat amb marcar l’inici de l’Album Era. L’àlbum destaca en el panorama psicodèlic britànic i es nodreix de múltiples gèneres i estils, entre d’altres el vodevil, la música de circ, la music hall, la música avantguardista i les músiques clàssiques occidental i índia.

Enguany se celebra el 50è aniversari de la publicació d’aquest àlbum.

El 1966 els Beatles ja estaven farts de les actuacions en directe. Segons John Lennon, haurien pogut «treure quatre estàtues de cera … i això satisfaria les multituds. Els concerts dels Beatles ja no tenen res a veure amb la música. Són tan sols ritus tribals sanguinaris.» El juny, dos dies després d’enllestir l’àlbum Revolver, el conjunt inicià una gira que començà a Alemanya. Quan eren a Hamburg, van rebre un telegrama anònim que advertia: «No aneu a Tòquio. La vostra vida està en perill». Els Beatles es prengueren l’amenaça seriosament en vista de la controvèrsia que havia aixecat la gira entre els grups religiosos i conservadors japonesos, en especial els concerts planificats a l’estadi sagrat Nippon Budokan. Com a precaució addicional, es mobilitzaren 35.000 policies per protegir el grup, que a més anava dels hotels als escenaris en vehicles blindats. El públic japonès, més polit que l’occidental, sorprengué la banda, ja que l’absència dels crits d’eufòria dels fans li permeteren sentir com de pobres s’havien tornat les seves actuacions en directe. Quan arribaren a Filipines, on els ciutadans els amenaçaren i maltractaren per no visitar la primera dama Imelda Marcos, el grup ja estava insatisfet amb el seu mànager Brian Epstein, per insistir en un itinerari que ells consideraren exhaustiu i desmoralitzador.
Així com tornaren a Anglaterra començaren a circular rumors sobre la seva dissolució. Després el grup tendria set setmanes de vacances, en les quals es dedicarien als seus interessos personals.

Amb la creació de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band es va iniciar una nova etapa caracteritzada per donar tota la prioritat a l’aspecte de recerca artística; l’època dels concerts i els crits s’havia acabat. Durant aquesta etapa, el grup va realitzar notables avenços musicalment, fruit de la seva constant experimentació, del tractament del so i de les noves tècniques d’enregistrament. En aquest sentit cal assenyalar la gran contribució aportada pel seu productor habitual, George Martin.

Pistes de l’àlbum:

Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band
With A Little Help From My Friends
Lucy In The Sky With Diamonds
Getting Better
Fixing A Hole
She’s Leaving Home
Being For The Benefit Of Mr. Kite !
Within You Without You
When I’m Sixty-Four
Lovely Rita
Good Morning Good Morning
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (Reprise)
A Day In The Life