Aquí damunt m’engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m’admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.
Es sol d’agost m’esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
que som de dolent!
Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret,
res d’aquest món no m’importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d’aiguardent.
És que estic de puta mare
d’ençà que és en s’estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.
És que estic de puta mare
i jo me vull morir
estirat damunt sa barca
amb un tassó de vi.
Aquí damunt m’engronsen ses ones,
crec que m’he adormit,
el volantí tremola a estones,
això és un paradís
de silenci que m’envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.
Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix,
no puc demanar res més:
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.
En s’estiu és un tema de 1999 d’Antònia Font escrit en E que va a 80 bpm.
Els acords solen fer el mateix moviment, dos compassos de Mi i dos compassos de La mentre la veu cantant, la més aguda, davalla per graus conjunts: si la sol# fa# quan està sobre l’acord de La.
Al final de les estrofes i les tornades fa un intercanvi modal i realitza aquesta davallada: C#m E D7 C#m B A %
La seva estructura formal és:
Intro, que té aquests patrons rítmics semblants al ritme del baiao: E % A % (B A G# F#)
Estrofa 1 E % A % E % A % C#m E D7 C#m B A %
Estrofa 2
Estrofa 3
Tornada E % A % x4 C#m E D7 C#m B A %
Estrofa 4
Estrofa 5
Tornada x2
Si ho transportàssim a C els acords serien:
Intro C % F % C % F %
Estrofa C % F % C % F % Am C Bb7 Am G F %
Tornada C % F % x4 Am C Bb7 Am G F %
El xilòfon de l’estrofa podria fer:
O fins i tot es podria complicar una mica més i tot a la primera part…
Per evitar una digitació complicada a la davallada mentre mantén l’acord d’A l’uke pot torna a pujar al fa fent la sol fa mi fa en comptes de la sol fa mi re. Mentre, el xil o flauta poden davallar fins al re mantenint la davallada original: la sol fa mi re.
Cançoner 